Resultat del tractament de les fractures de la regió

trocantèrica amb el clau de Küntcher condilocefàlic bífit

autoestable

Autors: A.Vernet i Tarrech

Francesc Pardo i Camps

          Introducció:

En aquest treball ens proposem estudiar una de les moltes formes de tractament de les fractures de la regió trocantèrica.

Hem de destacar que la major part de pacients, afectats per aquesta patologia, són d’edat avançada. Això ens obliga a buscar un tipus de osteosíntesi que sigui eficaç, sòlida i que la seva aplicació no requereixi un temps llarg.

El fet que existeixin un gran nombre de tècniques ens fa pensar que encara no s’ha assolit la forma perfecta.

Degut a la gran patologia fracturaria que tenim en el nostre centre, ens vàrem posar a treballar a la recerca d’un mètode que contingués les premisses que nosaltres exigim a l’osteosíntesi en aquest nivell.

Els estudis realitzats ens varen conduir a la utilització del clau de Küntcher condilocefàlic, bifit, autoestable.
La incisió és petita. La via d’abordatge és simple i poc traumàtica. La tècnica és ràpida i eficaç. En el postoperatori podem mobilitzar el pacient ràpidament, la qual cosa és ja, per si sola, una bona prevenció del tromboembolisme.

          Material i mètode:

Com ja hem anunciat, fem servir el clau condilocefàlic de Küntcher, que fou en el seu temps modificat per l’escola de Bellvitge amb la introducció d’una vareta de 2 mm de diàmetre, que rellisca per l’interior del clau i que surt per una finestra que hi ha en 3 cm de la punta de la clau.

Hem de ressaltar que, en aquesta vareta, nosaltres vàrem realizar una innovació que li permet formar cos amb el clau i que consisteix en una mossa en la seva base, per on s’introdueix la xaveta quedant bloquejats els dos elements centro medul·lars i impedint la sortida de la vareta i estabilitzant tot el muntatge.

Hem estudiat 160 casos d’osteosíntesi realitzats amb el clau condilocefàlic bifit autoestable, dels quals hem elegit 73 a l’atzar.

          Valoracions del tipus de fractura: En el nostre estadístic hem trobat els següents percentatges:

	Nº	%
Basecervicals	11	15.06
Intertroncantèries	40	54.79
Subtroncantèries	9	12.32
Complexes	13	17.80

Com veieu, la máxima incidencia té lloc en les fractures intertrocantèries i en força casos el trocánter petit era desprès per la contracció que els psoas realitza sobre ell.

En menys nombre s’han torbat fractures complexes, basecervicals i subtrocantèries. En aquests últims casos creiem que fóra més adequat fer servir altres mètodes d’osteosíntesi, com podría ésser el cargol-placa de Judet en les fractures subtrocantèries o bé la placa de 130º d’A.O., o bé en les bases cervicals el clau placa de Mac-Laughlin.

          Incidència segons el sexe: D’un total de 73 pacients estudiats, el màxim índex de fractures correspon al sexe femení, que supera amb el doble de casos al sexe masculí.

Aquesta incidencia ve donada per la vida més sedentària que desenvolupen les dones, la qual cosa comporta una vida mitjana més llarga respecte dels homes

	Nº	%
Homes	17	23.28
Dones	56	76.21

          Incidència segons l’edat: L’edat dels nostres pacients oscil·lava entre 50 anys, que corresponia a un home afectat de politraumatisme i 96 anysm que corresponia a una velleta que caigué casualment en entrar al replà de casa seva.4hem observat que la major part dels pacients oscil·laven en una edad compresa entre 80-90 anys.

          Resultats:

Quant a les modificacions en la línea de fractura en relació amb l’angle <cèrvico-diafisari> farem menció de l’escurçament global del fémur i de les rotacions.

En tots els actes quirúrgics hem pretès una reducció anatómica de la fractura, no obstant això, en un 22% dels casos el resultat final ha estat una valguització per assolir un bon centratge del clau en el cap del fémur, de manera que la punta del clau anés a incidir en la cruïlla de les línies de força de l’estructura òssia.

Per osteoporosi del cap s’han produït varitzacions que al mateix temps ha comportat un escurçament en els casos per nosaltres estudiats.

Des del punt de vista radiològic, ha aparegut rotació externa de l’extremitat intervinguda, amb un augment, en 9 casos, de 10-15º sobre el valor normal.

	Nº	%
Varització	2	2.73
Escurçament	2	2.73
Valguització	22	30.13
Rotació exterior	9	12.3
Consolidació anatómica	38	52.05
Pseudo-artrosi	0	0.00

Hem de resaltar el baix nombre d’infeccions que s’han donat en aquesta cauística, ja que hi ha hagut una sola infecció profunda i s’ha donat en una migració inferior del clau. D’altra banda, han aparegut dues infeccions de caire superficial resoltes, sense problema, amb tractament mèdic.

Com a contratemps del muntatge d’osteosíntesi hem pogut observar la migració del clau a través de la regió <cèrvico-cefàlica>, però degut a la poca sortida del clau, en cap cas no hi ha hagut problemes. No ha estat pas necesari retirar el material abans del temps de consolidació.

Sí que s’han donat dos casos de migració greu del clau per la regió del còndil. Els dos casos han estat deguts a defectes de col·locació de la xaveta.

En dos casos s’ha produït, així mateix, fractures supracondílies del fémur en l’acte operatori, per técnica defectuosa en ésser introduït el clau en un punt massa distal.

Les gonàlies i hidartrosis que nosaltres hem trobat, pensem que són degudes a la introducció baixa del clau, que provoca irritació de la càpsula articular.

	Nº	%
Migració del calu amunt	1	1.36
Migració del clau avall	2	2.73
Fractura extremodistal del fémur	2	2.73
Gonàlgies	7	9.58
Hidartrosi	5	6.84

          Valoració de la marxa: Dels 73 casos estudiats han tornat a caminar sense cap tipus d’ajuda trenta pacients.

Utilitzant un sol tipus d’ajut, bastó, simplement com a motiu de precaució en les sortides al carrer, trobem un total de 23 pacients.

Marxant amb l’ajut de dos bastons trobem 15 pacients.

Finalment, hem de fer referencia que 5 pacients no han tornat a caminar, dels quals 3 eren pacients psiquiàtrics que ja no caminaven.

          Resum-Presentació del clau condilocefàlic Bifit Autoestable.

El mètode d’osteosíntesi és ràpid, poc traumàtic i estable. Seguir bé la metódica permetrà una mobilització precoç i una bona consolidació, tornant la majoria de pacients a una activitat normal.